Florido pensil és una obra de teatre adaptada del llibre El florido pensil. Memòria de l'escola nacionalcatòlica de l'autor Andrés Sopeña Monsalve amb dramatúrgia i traducció a càrrec de la companyia de teatre El Centre. Florido pensil és una comèdia molt entretinguda, divertida i de vegades hilarant basada en la història de cinc alumnes sotmeses a l'absurda i il·lògica brutalitat del sistema educatiu que va dominar l'Espanya de la postguerra.

Mitjançant la mirada infantil d'unes nenes es descobreix –amb una "comicitat irònica"- una manera d'entendre el món, la societat i una Espanya "de glorias florido pensil" tal com es cantava en l'himne nacional d'aquells anys. L'autor és molt crític i es percep la ràbia que té en contra de l'amnèsia de la transició, en contra de la retòrica imperialista i patriotera, del catolicisme íntegre, de la raó de la força i del racisme que es practicava a l'escola.

​

Els mestres es basaven en la metodologia tradicional del dogmatisme, la imposició de l'autoritat amb una fèrria disciplina i l'adquisició rutinària dels coneixements per memorització, sense permetre la més mínima possibilitat de qüestionament ni crítica i sense que la comprensió del que s'aprenia importés realment.

Les actrius Alicia i Pili Muns Terrats, Ione Oller Roura, Eva Tortosa Gómez i Pilar Zamora Calvet assumeixen els papers de les cinc alumnes, uns papers realment difícils que exigeixen una concentració absoluta i un esforç brutal com es podrà veure sobre l'escenari. Amb elles, Toni Alsina Marquès, Albert Cocera Vera, Gloria Aparicio Periago, Montse Berenguer Bigorra, Esteve Torrent Fontbona, Carles Sansa Colomer, Eduard Martí Mateo, Carme Vera Aguilar, Àlex Pujol Martori, Enric Rucarols Sáez, Manel Lladó, Carme Aroca Cebrián, Climent Colomer Colomer, Sònia Montilla Anievas (per ordre d'aparició).