Què passa quan les convencions socials, els codis de conducta i, per tant, de convivència, s'ensorren definitivament? Què succeeix quan la reacció instintiva, primària, passa a primer pla? Quan la manera d'enfocar la vida és excloent, competitiva a ultrança, egoista? Pares Ferotges, és una comèdia que relata amb ironia fets tràgics que es desencadenen a partir del que únicament hauria de ser una anècdota: una baralla de criatures degenera en una disputa entre els seus pares, inicialment tolerants, conciliadors i reflexius, que acabarà essent molt més acarnissada i violenta que la dels seus fills, acabarà essent una autèntica baralla de salvatges. Es tracta d'una crítica punyent contra la hipocresia i una mena de codis socials que es basen en la correcció política, en una mal entesa civilització. La síntesi de tot plegat es troba en una de les rèpliques escrites al text: "Jo crec en un déu salvatge. És ell qui ens governa, sense solució de continuïtat, des de la nit dels temps."

Per Sant Josep passa-t'ho d'allò més bé amb el teatre del Grup del Centre!